CLUB EXCURSIONISTA ELS PERDUTS DE BEGUR

CAMINADA SOLIDÀRIA PER LA MARATÓ DE TV3 (2011)

2011-12-18T17:13:00.000+01:00

Primera Caminada Solidària i esmorzar de botifarra que organitzem per recaptar diners i contribuir amb la Fundació de la Marató de TV3. Un total de 66 participants i una recaptació de 527 euros destinats a la causa i la investigació de la Fundació. Enguany vintè aniversari dedicada a la regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits. Molt agraïts a tots pel vostre donatiu, per participar-hi i la vostra solidaritat. Us hi esperem a tots a la pròxima de l'any que bé.

Els Perduts de Begur.

VISITA DE LA COVA D'ANES A BELLVER DE CERDANYA

2011-11-28T21:28:00.007+01:00

Diumenge 27 Novembre 2011.
En aquesta ocasió hem fet una sortida diferent a les habituals. Ja sabeu que ens agrada tocar una miqueta les diferents modalitats d'activitats que existeixen, apart del sol fet de caminar i pujar cims. Hem fet una breu introducció a la Espeleologia, hem entrat dins una cova, hem descobert les meravelles que hi havien amagades, ens hem empastifat de fang i ens ho hem passat molt bé.
Ens vam desplaçar un grup de setze i vam quedar a Bellver de Cerdanya. Es tractava de visitar la Cova d'Anes d'accés lliure i fàcil, pràcticament plana, d'uns 350 metres d'allargada i desfer-la per tornar a sortir. l'aproximació fou de poc més de vint i cinc minuts caminant pendent amunt, per arribar a la boca d'entrada. Ens col.loquem el casc, frontals o llanternes a punt, breus explicacions sobre l'origen, tipus de coves i les formacions, per un company entès en la matèria i cap a dins. Fou prou divertit i sorprenent. Diferents galeries i sales amb tot tipus de formacions (estalactites, estalacmites, columnes majestuoses...) estructures i formes capritxoses de diferents colors degudes a les filtracions de l'aigua al llarg dels segles.
Tot un espectacle, a estones ajupits, arrosegant per terra, enfangats fins dalt, amb alguna relliscada divertida sense conseqüències, entrant per forats justets, justets per tornar enrere després... Un munt de fotografies enmig la foscor i molt de riure.
Cap a les dues del migdia tornem als cotxes, ens canviem de roba i anem cap al restaurant a on ens esperava un bon dinar de germanor.

Salut i fins la propera.

NOU CURSET DE SARDANES AL GENER

2011-11-24T16:46:00.002+01:00

ASCENSIÓ AL CANIGÓ

2011-10-23T23:51:00.009+02:00

Sortida des de diferents punts, per l'assistència de caminants de la colla dels Perduts de Girona. Ens trobem tots plegats a La Jonquera i fem camí cap a la Catalunya Nord, amb el permís dels gendarmes que varen aturar un dels vehicles de la colla a l'entrada de l'autopista. Seguim fins a Vinçà i aquí fem una petita excursió turística per les muntanyes dels voltants, fins que en tenim prou i anem a trobar el camí que ens durà al refugi dels Cortalets. La pista per arribar-hi es per llogar-hi cadires, només heu de saber que per creuar-la, les cabres es posen grampons. Arribats al refugi, esmorzem en el bosquet que l'envolta, contemplant la esplèndida postal que ens ofereix el massís del Canigó emblanquinat per una lleugera nevada caiguda el dissabte. Ja plens d'energia i ganes de caminar, ens hi posem, seguint el camí marcat que puja pel costat més a ponent de la muntanya. A mesura que guanyem alçada anem descobrint un mar de núvols que cobreixen la comarca del Vallespir, mentre que cap el sud, comencem a divisar les muntanyes que conformen l'entorn que va des del Costabona fins la vall de Núria (Bastiments, Gra de Fajol, Torreneules, etc). Fem el cim pocs minuts després de la una i contemplem amb deler les magnífiques vistes que se'ns ofereixen, mentre recuperem forces. Fem les fotografies de rigor. Baixem per la xemeneia i seguim un corriol, paral·lel al que baixa a Marialles, anant a buscar la portella de Valmanya, on ens hem d'abrigar de valent pel canvi de temps que hi trobem. Tornem a pujar, ara cap el Collet del Pic Barbet, des d'on ja divisem el refugi i observem el camí que hi baixa, a través del bosc. Uns més aviat que altres acabem de tancar el cercle i quan ja hi som tots, a dinar, celebrant la bellesa de la natura que avui ens ha acollit. Cap els cotxes, de nou el turment de la pista per baixar als Masos i carretera i manta cap a Perpinyà i d'aquí, cadascú a casa seva.

Francesc Sabata.

PER LA COSTA DE BEGUR

2011-09-27T19:43:00.007+02:00

Bona tarda i bona cuina.

La sortida dels Perduts d' aquest diumenge 25 de Setembre ha sigut, com sempre, a les vuit del matí des de la Font de Baix. Ens hem reunit vint i sis excursionistes, la majoria mainada. El temps ha estat força bo, ennuvolat a estones i de tant en tant sol.

Hem començat pujant, com sempre, per el carrer de la Creu, la Font de la Salut, fins cent metres abans del Mirador de la Guàrdia. Baixant per el corriol fins el Rech de Ses Graies, on malauradament hem tingut una baixa, la Nuri ha caigut i s' ha fet mal al genoll, arribat a aquest punt uns quants excursionistes hem anat a veure l'entrada de les coves obertes de Ses Graies, els demés hem aprofitat per descansar i fer la xerradeta. Hem continuat fins a

la piscina del Cau, on hem esmorçat, gaudint del mar i de la piscina. Després continuem cap al port de Fornells, Cala Malaret, Port d' Esclanyà fins arribar a la platja d' Aiguablava, on els més valents s' han banyat (només els nens i nenes, els grans teníem massa fred). Després del bany hem pujat fins a Ses Falugues, que com sabeu és un corriol força pedrigolat i esgraonat cap al final, on hem trobat uns quinze o setze ciclistes que baixaven amb les bicis de muntanya, algun d' ells, segons les dones, estaven de molt bon veure. Seguint fins a dalt del cim de Ses Falugues on la meitat de nosaltres no hem baixat a veure les coves prehistòriques degut a que la baixada és perillosa, crec que s'hauria de fer un camí com hi era abans per poder accedir-hi com Déu mana, ja que les coves són de gran importància. Tot seguit continuem baixant tranquil•lament fins al Mas d' en Llord, on hem gaudit de la gran alzina on tota la mainada s'ha enfilat. I finalment pujant pel costat de la carretera arribem sans i estalvis al poble més maco del món, .... BEGUR.

El Club Excursionista Els Perduts de Begur felicita a tots els nens i nenes per el seu estat físic i comportament amb el medi ambient durant tota l' excursió, als pares i mares, i demés, esperant gaudir de la seva presència en les properes excursions.

NOCTURNA A LA PLATJA DE SA RIERA

2011-07-16T16:38:00.010+02:00

El divendres quinze de juliol es va fer la caminada nocturna a Begur. Vam sortir a tres quarts de deu del vespre a L’Aparcament de la Font de Baix. Hi havia gent de totes les edats, i també molts de nens. No feia gaire fred i hi havia una lluna molt bonica.

Quan va arribar tothom, Els Perduts van explicar l’itinerari que havíem de fer, uns set quilòmetres. Havien calculat que duraria unes tres hores aproximadament. Vam sortir de l’aparcament i vam baixar cap el bosc, a la pineda, i un caminet sorrenc ens va portar fins a arribar a la Font de la Bruixa. Vam continuar fins a la platja del Racó per agafar el Camí de Ronda que en va portar a l’Illa Roja i Sa Riera.

Un cop arribat a Sa Riera, teníem tanta calor, que força gent es va voler banyar. L’aigua estava molt freda!!! En sortir de l’aigua vam anar amb la resta del grup a sopar. A la platja, el Grup Empordanet tocava havaneres. Molta gent es va posar a cantar.
Quan ens van avisar que havíem de marxar i continuar la ruta, tothom es va preparar i vam seguir amb la caminada. Vam anar a agafar el Camí de l’Aigua i el vam seguir durant tot el que faltava de trajecte fins a l’arbreda. És un camí molt bonic que encara recordàvem molt de la Marxa Puja i Baixa.
En arribar a l’arbreda, la gent es va acomiadar i va dir que els hi havia agradat molt el recorregut, i tothom se’n van anar cap a casa seva.

Gràcies Perduts i fins a la propera.

Mar i Ona Tarrés.

Samarreta Marxa Puja i Baixa 2011

2011-07-07T19:54:00.001+02:00

Els participants de la Marxa Puja i Baixa 2011 que us vàreu quedar sense la samarreta commemorativa, a partir de Dissabte 9 de Juliol podeu passar a recollir-la a l'oficina de turisme de Begur. És obert cada dia de 10 a 14 h i de 16 a 21 hores.

Gràcies, gràcies i moltes gràcies a tots !!!!!!!!!!

2011-06-27T18:06:00.006+02:00

Ni en els nostre millors somnis podiem imaginar el que hem viscut en les dues edicions de la Marxa Puja i Baixa de Begur.

Veure el nostre poble, la nostra plaça de la vila, tot el recorregut per platges,GR , senders locals i camins de ronda del terme municipal de Begur tan plens de gent que ha vingut a caminar, còrrer, conèixer territori ,divertir-se en definitiva i passar un matí agradable suposa per a nosaltres la més gran recompensa que mai haguèrem pogut imaginar quan vàrem començar a pensar en preparar una Marxa Popular pel nostre municipi, ara fa tot just un any i mig.

Hem estat molts participants i n’estem contents, però no és el nostre objectiu batre cap rècord, som i serem una Marxa Popular: intentarem que sigui assequible econòmicament, procurarem que tots tingueu tots els serveis que us volem donar ( aigua ,entrepans, fruita, galetes, fruits secs, obsequi , servei mèdic…) i que us sentiu ben atesos , que trobeu el recorregut ben marcat i que tot funcioni correctament . La nostra organització és la que és i dóna pel que dóna i entenem que si aixó ens sobrepassa podem morir d’èxit.

Gràcies a tots els que hi heu participat i a tots els que ens heu ajudat. El que més ens impressiona és la predisposició que tots teniu en aquestes activitats, tot són paraules d’ànim, agraïments i bons consells i això sobrepassa amb escreix tot el nostre treball i dedicació. Ha vingut gent d’arreu de Catalunya i també hi ha hagut molta participació de gent de Begur i Esclanyà, i de tot n’estem molt contents.

Esperem que us ho hagiu passat tan bé com nosaltres i que un altra any ens poguem retrobar a Begur. Us demanem disculpes per les mancançes (moltes) que hem pogut tenir i us agraïm la vostra participació .

Molt bon estiu !!!!!!!

II MARXA POPULAR PUJA I BAIXA DE BEGUR

2011-06-26T19:22:00.009+02:00

Gran participació en la segona edició de la "Marxa Popular Puja i Baixa Begur 2011" un total de "1022" participants inscrits i sense incidències importants. La organització us donem les gràcies per la vostra participació i el suport que ens heu donat en tot moment. Això fa que ens encoratgeu a que la pròxima edició 2012 la puguem millorar i comptar de nou amb la vostra participació. Podeu fer els vostres comentaris i suggeriments aquí mateix o al nostre mail:perdutsbegur@gmail.com.
Envieu-nos les fotos que heu fet de la Marxa al nostre mail i les penjarem juntament amb el vídeo, aquí al Blog.

Thotom que s'hagi quedat sense samarreta técnica en 2-3 setmanes us trucarem i podreu passar a recollir-la a l'oficina de Turisme de Begur. Disculpeu les molèsties però s'han desbordat les nostres previsions.

Gràcies a tots! Bon Estiu i molt Bon Camí.

II MARXA POPULAR PUJA I BAIXA DE BEGUR

2011-05-15T14:02:00.004+02:00

El Club Excursionista Els Perduts de Begur amb la col·laboració de l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament , organitzem el proper diumenge 26 de Juny la segona edició d’una marxa popular pel nostre municipi que anomenem MARXA PUJA I BAIXA (adjuntem programa).

El motiu del nom queda clar per tots els que vivim en el nostre poble, doncs tots sabem que a Begur per anar d’un lloc a l’altra, sempre cal pujar o baixar.

Es tracta d’un recorregut d’uns 13 Qm. que es pot fer caminant o corrent, sol o en família, apte per a totes les edats i que pretén acostar a tota la gent de Begur i els pobles del voltant els nostres paisatges, camins de ronda , GR-92 i senders locals, on contemplar magnífiques vistes i gaudir del nostre entorn més proper.

Sortirem de la Plaça de la Vila per començar pujant fins a Son Molas, on agafarem ja sense perdre de vista el mar el GR-92 que ens portarà pel camí del Cap de Begur cap a La Borna. Tot seguint el GR i amb vistes sobre la platja de S’Eixugador arribarem a Sa Tuna, on trobarem el primer control, amb beguda i fruita per a refer-nos. Ens encaminem pel camí de ronda cap a Aiguafreda i d’aquí cap al Cap Sa Sal , per anar pel sender local vorejant el mar per Ses Negres i arribar fins a la platja d’Es Port d’Es Pi i Sa Riera, on trobarem el segon control d’avituallament.

Des d’aquí enllaçarem amb el recentment obert Camí de l’aigua, tot recorrent la Riera que dóna nom a la platja de Sa Riera. Un cop arribem al poble i tot pujant a Sant Ramon arribarem fins al Castell de Begur, autèntica icona de la nostra Marxa. Al Castell hi haurà el tercer avituallament i farem una fotografia a tots els participants que més tard penjarem a la web. Des del Castell retornarem per l’antic camí del Castell fins a la plaça on ens esperarà un bon esmorzar i un obsequi de la marxa.

Tothom pot portar el ritme que més li convingui , del que es tracta és d’engrescar el màxim de gent per gaudir-ne tots junts.

L’any passat vàrem ser més de 500 inscrits entre gent de Begur i de rodalies. Va venir gent de molts llocs i tothom va destacar l’excel·lència del paisatge recorregut.

Ens agradaria molt que ens acompanyéssiu aquest dia en aquesta nova experiència i que referméssim la Marxa Puja i Baixa de Begur com una festa de l’excursionisme en el nostre poble.

Aprofitem també per donar les gràcies a tots els que ens ajudeu i dir-vos que qualsevol tipus de col·laboració serà benvinguda.

Ens veiem doncs el dia 26 de juny. Us hi esperem !!!!

Club Excursionista Els Perduts de Begur

SORTIDA AMB BICICLETA PER L'EMPORDANET 2011

2011-05-01T20:36:00.001+02:00

Diumenge, primer de maig, a les vuit del matí ens vam trobar a la Font de Baix amb una quinzena de "Perduts". El dia va començar amb un sol esplèndid. Amb les bicicletes carregades als cotxes ens vam dirigir al pavelló de Pals per fer via cap a alguns pobles del Baix Empordà.

De Pals a Fontclara, de Fontclara a Fontanilles (amb alguna roda punxada), de Fontanilles a Gualta on vam fer una parada per esmorzar, de Gualta a Torroella i de Torroella a la Gola del Ter. Allà vam descansar una estona i vam poder comprovar que l'estat, un xic alterat, del mar i l'elevat nivell d'aigua transportat pel Ter feien difícil, gairebé impossible, de travessar el riu fins a l'altre banda.

Un cop reposades les nostres forces vam emprendre el camí de la tornada cap a Pals. Hi va haver de tot: camins pedregosos, rieres força carregades d'aigua, un tros, molt curt per sort, de carretera farcida de cotxes, i, sobretot, precioses carreteres secundàries per gaudir dels paisatges primaverals de la nostra terra. I és que, com diu Lluís Llach a la seva cançó, fóssim on fóssim sempre podíem contemplar més d'un campanar del nostre Petit País.

Passada la una del migdia vam arribar al pavelló de Pals amb les rodes enfangades, els culs adolorits i els cors ben contents després d'haver passat un matí molt agradable i en molt bona companyia.

Gemma Frigola

PIC DE LES BRUIXES I EL COMANEGRA "ALTA GARROTXA"

2011-03-27T20:26:00.006+02:00

El passat Diumenge 27 de Març un grup de dotze membres, ens desplacem amb el Club Excursionista, amb més son del normal pel canvi d'hora, fins a la "Bassa de Monars" entre Rocabruna i Beget. La previsió de temps no era massa bona, pluges i tempestes a partir del migdia, però al final rés de rés, només núvols, boira i a estones ullades de sol.

Esmorzem l'entrepà al cotxe i ens posem en marxa poc abans de les deu. Comencem caminant per corriols ben marcats i sense massa pendent, entre boscos i prats de muntanya. A Sota ens queda Monars, l'ermita de Sant Sebastià i algunes masies escampades per l'horitzó. Enfilem cap el Pic de les Bruixes amb força pendent al tram final. Es tracta d'un pas llarg i estret amb un petit pessebre al cim, amb vistes panoràmiques i que en aquesta ocasió amb boira, només hem pogut veure el Canigó i poca cosa més.

A partir d'aquí toca carenar sense masses complicacions fins arribar al peu del Comanegra. Entre mig d'una fageda toca pujar una forta pendent per després tornar-se més planer i arribar al Cim. A dalt el punt geodèsic i la creu més enllà (1557m). Des d'aquí veiem els cotxes i la Bassa de Monars.

Quatre fotos i baixem directament pel dret pels prats de la falda del Comanegra. Hem fet poc menys de vuit quilòmetres en unes tres hores amb parades incloses. Una sortida no massa difícil i bonica pel paisatge i vistes. Llàstima de la boira i la mala visibilitat...

EL TAGA AMB RAQUETES DE NEU (RIPOLLÈS)

2011-02-20T22:14:00.002+01:00

A les 8h del matí el grupet de 12 persones ens hem trobat a Ribes de Freser per llogar les raquetes i esmorzar una mica. S’havien d’agafar forces!

Un cop a Pardines havíem d’arribar amb cotxe fins al camí que comença a l’ermita de Santa Magdalena de Puigsac. Si si, el camí! Encara riuen els avis de Pardines. Ens han vist passar pel mateix lloc tres vegades! Imagineu-vos 5 cotxes fent voltes, un darrere l’altre, per dins de Pardines. (Perduts!)

Un cop arribats a l’ermita hem començat a caminar a les 9h38’. Hem anat avançant cap amunt, entre posar i treure raquetes, petites parades per agafar aire, beure... Una ruta magnífica, després d’uns 800 m de desnivell hem fet el cim del Taga (2038m). Les fotos i les filmacions que no faltin! Sort de la xocolata i les galetes que ens han reanimat una mica. L’esforç ha estat dur, però les vistes, el bon temps i sobretot, la companyia han valgut la pena.

Ens hem afanyat a fer el descens ja que la boira i els núvols començaven a pujar. La baixada també ha estat dura perquè hem fet una volta circular que ens ha portat per unes pendents més dretes. Tot i això i després de 5h20’ hem arribat de nou a l’ermita de Santa Magdalena.

L’última parada, tornar les raquetes i dinar tot junts, la manera de finalitzar una sortida realment maca! Gràcies Perduts!

Sílvia Monar

Raquetes de Neu "El Taga" 2011 from Els Perduts de Begur on Vimeo.

ELS BUFADORS DE BEVÍ - MONTESQUIU (OSONA)

2011-01-24T18:26:00.018+01:00

Diumenge 23 de Gener vam fer la primera sortida de l’any als Bufadors de Beví. Com sempre el punt de sortida va ser a la Font de Baix, a on ens vam reunir dotze persones.
Vam tardar dues hores en arribar a Montesquiu amb cotxes particulars.

El matí es presentava molt dur perqué feia molta fred, nou graus sota zero.
El camí començava de baixada en molt bon estat en direcció cap a la riera de la Solana, que per cert, estava congelada amb un gruix de deu centímetres.
Ens vam parar a esmorzar en un lloc a on tocava el sol i vam fer un bon àpat per recuperar forces.

A continuació vam passar pel Serrat de la Rovira i fins a la Colada de Beví gros, a on vam agafar un corriol que ens va portar a una fageda, envoltada de parets rocoses i esquerdes de on sortia aire calent “els Bufadors”.
Vam continuar per un corriol fins arribar dalt del Coll dels Bufadors.
Quan vàrem baixar del Coll vam tornar a agafar el camí de retorn.
Ja de tornada vam parar a Espinelves a dinar un plat ben calent i tornada cap a casa.

La veritat es que la sortida va ser molt maca i vam descobrir una petita part més del nostre país.

Àlex Jimón.

Els Bufadors de Beví-Montesquiu (Osona) from Els Perduts de Begur on Vimeo.

REQUESENS-PUIGNEULÓS "L'ALBERA"

2010-11-22T21:04:00.001+01:00

En aquesta ocasió un grup de catorze ens hem desplaçat fins el veïnat de Requesens (punt de sortida) per realitzar l’excursió programada del Club per aquest mes de novembre.

Un diumenge esplèndid després d’uns dies anteriors de pluja i fred. Hem escollit un circuit circular d’uns setze quilòmetres de distància, un desnivell de pujada d’uns nou cents metres, dificultat mitjana i que hem emprat unes cinc hores i mitja en fer-lo.

Es tracta d’una sortida molt espectacular i complerta, tant en quant als diferents desnivells i dificultat dels trams (pendent de pujada i baixada), com els diferents paisatges i terrenys que anem creuant. Entre boscos de castanyers, pi negre, immenses fagedes de formes tenebroses i prats de pastura coberts d’una gran catifa verda.

Un circuit ben fressat i senyalitzat que transcorre a estones per pistes forestals (Gr11), corriols i senders (Prc71) o directament per dreceres en ziga-zaga i la major part del circuit entre el filat del límit fronterer amb França.

A dalt a 1256 metres la millor vista possible del Rosselló i muntanyes del Canigó per una banda i l’Alt Empordà i golf de Roses per l’altra. Una mica abans però ens desviem per visitar el Pou de Glaç de Neulós i accedir al seu interior que està en perfectes condicions (vegeu les fotos).

Per baixar accelerem la marxa entre la fullaraca i les diferents tonalitats de color que ens ofereix la tardor, travessem algun rierol, trobem un brollador d’aigua i una petita gorga. Deixem a ma esquerra, a prop, el Castell de Requesens per arribar a la Rajoleria (antic forn de totxos i teules).

Quasi les tres, l’hora prevista d’arribada i dinar que hem reservat allà mateix a la cantina del veïnat de Requesens. Bon dinar de germanor i contents de compartir amb tot el grup una nova sortida.

Fins la propera.

Els Perduts de Begur.

ROCACORBA-PUIGSOU (GIRONÉS)

2010-11-01T01:33:00.001+01:00

Amb unes previsions meteorològiques insegures ens vam reunir deu membres del Club Excursionista “Els Perduts de Begur” per pujar al cim i visitar el Santuari. Ens desplacem amb cotxe fins a Can Plana (Granollers de Rocacorba).

En aquesta època de l’any podem gaudir dels colors ocres i grocs que ens ofereixen les nombroses fagedes i castanyers. Camins amb catifes de fulles daurades ens acompanyen en tot moment, el temps i la temperatura fou molt agradable.

L’itinerari passa per senders de petit i gran recorregut ben marcats, circular, d’uns tretze quilòmetres amb un temps aproximat de cinc hores i mitja i no massa dificultat. Transcorre per la Llosa Llarga (camí enllosat natural, que sembla fet per l’home) el Coll Saposa, fins al Pla de Martí. A la sortida del bosc ja es veuen les torres de comunicació. Seguidament ataquem el cim per el Camí dels Morts travessant fagedes humides i pedres cobertes de molsa que fan el camí molt interessant.

Visita exterior del Santuari de Rocacorba* magnífiques vistes a 929 metres, baixada per el “Camí de l’escaleta”, Cova Rocacorba, Roca Barret, Turó Rodó, masia Can Gelats i finalment Can Plana.

Un bon àpat a Can Toscà de Canet d’Adri (enmig la dolça Vall de Sant Gregori i del Llémena) fou la guinda d’un dia deliciós.

Pere Carrasco.

*Santuari de Rocacorba, primer document apareix amb data de 1161, i correspon a una construcció feta sobre un antic castell del segle XIV. La Verge de la Pera original, la podem trobar al museu d’Art de Girona.

CAMÍ DE RONDA (PLATJA FONDA-AIGUABLAVA) I COVES DE SES FALUGUES

2010-09-26T20:29:00.010+02:00

Begur, 26 de setembre, 8’30h. del matí, la colla excursionista “Els Perduts” ens convoca de nou a l’aparcament de la Font de Baix. Hi ha cares noves i, com sempre, molt bon ambient. Bufa la tramuntana i els primers raigs de sol encara no han fet acte de presencia a la zona. Posem fil a l’agulla i ens dirigim cap al Puig de Son Rich. El sol ja ens comença a delectar amb la seva escalforeta i juntament amb les inimitables vistes que ens ofereix la nostra costa preveiem que serà un matí excel·lent. I així ha estat!

El mar avui amb to grisós i espurnejat de crestes blanques, els penya-segats aguantant ferms els cops de les onades i els pins aquarel·lats de taronja solar és el paisatge que s’ha brindat avui als nostres peus al llarg del camí per Sa Guarda, Ses Costes, Platja Fonda, el Port de Fornells i Aiguablava. Tot pujant hem fet via fins al Puig de Ses Falugues on s’hi troben les coves sepulcrals d’origen megalític i, passant pel Mas d’en Llord, hem tornat cap a Begur.

Després d’haver fet el Puja i Baixa del mes de juny pensava que el meu poble ja m’havia sorprès del tot però avui me n’he adonat que aquest magnífic indret no pot deixar mai de sorprendre ningú. I és que Begur, te’l miris pel costat que te’l miris no deixa de ser un lloc espectacular.

Vull donar les gràcies a la Colla “Els Perduts”per la seva incondicionalitat i perquè sense la seva organització, la seva empenta, la seva mà quan el camí no ens ho posa del tot fàcil ,… molts de nosaltres ens ho hauríem perdut.

Gràcies Perduts!!

NOCTURNA A LA PLATJA DE SA TUNA 2010

2010-07-24T00:33:00.003+02:00

Un any més i com a sortida popular ja consolidada en el calendari del nostre club excursionista, el passat Divendres 23 de Juliol poc més d’una cinquantena d’ànimes nocturnes entre grans i petits, ens dirigim per camins enmig de la nit cap a la Cala de Sa Tuna.

Sortim de la Font de Baix a les deu en punt, amb les llanternes i frontals a punt. Aquest any baixem pel Camí de Puig Rodó fins a Cap sa Sal per agafar el Camí de Ronda fins a Aiguafreda i després a Sa Tuna. Avui fa una mica de fresca i bufa vent del nord i això fa que sigui ideal per caminar, sense calor a diferència d’altres anys. Enmig de la foscor i mentre ens acostem a Aiguafreda sentim el bateg del mar i les onades trencant contra les roques, això fa que només uns quants, els més agosarats, decideixin llençar-se a l’aigua a la platja de Sa Tuna. Asseguts a la sorra és moment de reposar, menjar l’entrepà per després prendre un cafè o gelat en algun dels restaurants.

La pujada la fem pel Camí Vell molt ràpidament en poc més de quaranta minuts i poc abans de la una de la nit arribem a Begur.

Us emplacem a tots a la nocturna de l’any que bé.

Els Perduts.

ASCENSIÓ AL PUIGMAL I AL FINESTRELLES (OLLA DE NÚRIA)

2010-07-05T16:38:00.007+02:00

El divendres 2 de Juliol a les 5 de la tarda, vam sortir una expedició de tres excursionistes cap al Puigmal.

Vam arribar a Queralbs a les 8 del vespre i allà vam fer un bon sopar, i seguidament vam anar muntar les tendes al mirador de Fontalba.

Ens vam despertar a les 6 del matí, i després de desmuntar les tendes i esmorzar, va començar l’ascensió.

Aquell dia hi havia molta gent fent el circuit, perquè al cap de poc s'hi celebrava la Cursa de L’Olla de Núria. L’ascensió del Puigmal a 2910m la vam fer amb 1h 30’.

Quan hi vam arribar vam gaudir d’unes vistes magnífiques. Podíem veure tots els pics que envolten la Vall de Núria, i molts més.

Després d’un petit descans al cim, vam continuar endavant i després de travessar més colls i cims vam arribar al Puigmal petit. Seguidament d’arribar-hi ens vam proposar d’arribar al pic de Finestrelles a 2829m. De seguida que vam arribar, vam marxar cap al coll d’Eina i allà vam baixar cap a la Vall de Núria. Va ser un descens de 4 km apròximadament.

En arribar a la Vall vam fer un bon dinar i vam tornar cap a Fontalba on teníem el cotxe aparcat. Es tractava d'una ascensió de 4.5 km.

En arribar havíem fet una caminada d’uns 22 km. Ha estat una sortida molt bonica ja que l’esforç fet ha valgut la pena amb els paisatges vistos.

Roger.

GRAN PARTICIPACIÓ A LA PRIMERA MARXA POPULAR PUJA I BAIXA DE BEGUR

2010-06-28T19:41:00.025+02:00

El Club Excursionista Els Perduts us dona les gràcies per el suport i la bona acollida que hem tingut, el passat Dimenge 27 de Juny en la Primera edició de la "Marxa Popular Puja i Baixa de Begur"

Creiem que l'experiència en general a estat molt positiva (hi ha coses a millorar) amb una participació massiva (més de cinc centes persones) d'arreu de Catalunya, amb un dia esplèndid, molt calorós, un circuit bastant exigent però sobretot amb uns paisatges excepcionals que fa que sigui una Marxa diferent a d'altres.

Tots hi hem posat molta il·lusió per consolidar una Marxa on la gent pugui córrer o caminar i al mateix temps conèixer la bellesa del nostre entorn (desconegut per a molts). A nosaltres mateixos, que fem sortides lluny a grans muntanyes, ens sorprèn moltes vegades que aquí mateix a casa, tinguem travesses d'una gran exigència i bellesa comparable amb qualsevol de gran anomenada.

Agrair a tots els col.laboradors, establiments i tota la gent que ens ha donat un cop de ma. Però sobretot a tots els qui heu participat perquè sense vosaltres no hauria sigut possible.

Us emplacem a tots a la pròxima edició.

Els Perduts de Begur.

Atenció, ja tenim les samarretes !!!!!

Podeu passar-les a buscar per l'oficina de turisme. És obert cada dia, de 10 a 14 i de 16 a 21 hores.

TREKKING PER L’ATLAS I ASCENSIÓ AL DJEBEL TOUBKAL (4167m)

2010-05-15T20:54:00.009+02:00

Ho hem aconseguit!

Un gran repte i molta satisfacció és el que sentim tant en Josep, en Pere, en Blas, En Víctor i un servidor, Joan Carles, després d’aquesta setmana de trekking per l’Atlas del Marroc.

Han estat vuit dies molt intensos de convivència, estones molt bones i d’altres no tant, però bàsicament hem gaudit, hem aprés molt i hem enyora’t als qui ens estimen i patien per nosaltres.

Els cinc dies pròpiament de trekking amb la culminació Dijous 6 Maig del Toubkal a 4167 metres han estat una passada. Cal recordar que es tracta del nostre primer “quatre-mil” i ens feia molta patxoca i al mateix temps un gran respecte.

Diumenge dos de Maig a primera hora del matí: En Saïd el que serà el nostre guia, ens recull amb un mini-bus a l’hotel de Marrakech, carreguem les motxilles i els trastos i ens dirigim al punt de partida del nostre Trek “Imioughlad”. Allà ens esperen els quatre muleros ( en Mohamed, l’Ibrahim , l’Abdelaziz i en Saïd) i també el nostre gran cuiner en Mimun. Comencem a caminar amb molt de sol i calor, sempre pujant entre mig de bosc i per uns corriols que sembla impossible que hi puguin passar les mules carregades a tope “pobretes”. Estan acostumades, és l’únic mitjà de transport i de connexió en molts d’aquests poblats de l’Alt Atlas.

Comencem a guanyar altura,passant per diferents poblats i ens adonem de seguida de l’espectacularitat de l’entorn desconegut en el que ens hem submergit. En Saïd ens respon perfectament a totes les preguntes i inquietuds que tenim dels Berbers i que ens anirà fascinant al llarg de tot el Trek. (les construccions dels poblats, els costums de la gent, el mode de viure, la influència del Islam…)

Una de les coses que ens impacta força és la varietat cromàtica de l’entorn “el colors”. Les cases dels poblats segons el color de la terra (unes color grisenc i cent metres avall vermellós argilós…). Els pobles estan enfilats en pendents molt pronunciades a la falda de la muntanya. A baix tenen els camps de conreu i el riu . La cabra és l’animal que predomina en aquesta zona tot i que els xais, els burros, les gallines i alguna vaca no hi falten als corrals. La vida sembla força dura, sobretot per les dones, surt el sol i ja son a bosc a carregar més de trenta quilos d’herba a l’esquena, llenya o el que faigi falta…i després fer-se càrrec de la casa i la mainada. Pràcticament a partir dels deu anys les noies es fan càrrec de les feines domèstiques. Els homes diríem que fan una vida més contemplativa al voltant de la mesquita i les pregàries, almenys això és el que hem va semblar…

El Berber d’aquesta zona sol ser baix, una mica cap gros, sobretot la dona, pell morena i castigada. Semblen d’edat més avançada de la real. La majoria no van a l’escola o no n’hi ha, això si, tenen llum elèctrica, aigua potable i antena parabòlica però d’una manera molt primitiva…

Son gent oberta, acostumats a veure “guiris amb motxilla” com nosaltres, i sobretot els nens s’acosten per que els hi regalis qualsevol xorrada occidental. Nosaltres anàvem ben proveïts de caramels, bolis “stylo”, encenedors…Si tens Dirhams més que millor i fotos Noooo… Be! si pagues algun Dirham Sí…

Segons l’etapa fem de set a deu hores caminant i cada dia agafem més força i ens adaptem millor al medi. Una de les coses que ens preocupa és la qüestió de l’aigua per beure i el menjar. Ens sentarà bé aquest canvi alimentari?. El nostre dubte s’esvaeix ràpidament, mengem de meravella i no ens afecta per res a les nostres panxes. En Mimun, el cuiner, amb dos fogonets i els seus estris, dins a la “Jaima” per sopar o esmorzar i per dinar, en qualsevol lloc a recés i un bon sol, improvisen un menjador amb estores i matalassos a terra .Amb un tres i no res tenim el menjar a taula… La millor cuina tradicional casolana marroquí (Amanides, Couscous, Tajine de carn o verdura, Taboulé, també truites d’ou, pasta, arros, llenties…). El millor Té de menta, el Té verd i les millors infusions d’herbes agafades d’allà mateix son una dolça delícia… Ah! i el pa marroquí d’en “Moha”, amassa’t, llevat i cuit amb quatre branques de llenya en un moment.Una passada! En Víctor al.lucinava més que ningú amb la “manduca”…

Cada dia la convivència amb ells és millor i ens ho passem molt bé. Aprenem paraules soltes amb berber, i ells de nosaltres, son bona gent amb molta energia positiva.

Dues nits seguides després de sopar dins la Jaima enmig de la immensa foscor i el silenci de les muntanyes i a la llum de les espelmes, hem improvisat una sensacional Jam Session. Una barreja de Sons amb bidons, ampolles, gots, plates i cançons catalano-berbers que sonava prou bé. Tot aixó acompanyat amb un xarrup de Whisky per alguns i infusions per d’altres.

Mica en mica s’acosta el dia del cim, però abans hem anat passant per diferents indrets i pobles pintorescos com Tiziane o Tizgui, l’essència de l’Atlas i lluny de la civilització, o la Vall de Azaden amb immenses nogueres centenàries al costat del riu, a on impera la pau i la bellesa, i el dia abans pujar i baixar dos tres-mil per poder divisar per fi el Toubkal i arribar al costat del refugi a on farem nit.

El cim s’assoleix amb tres hores, amb uns mil metres de desnivell de pujada, amb força pendent i amb una glacera força llarga a on s’ha d’anar amb una mica de compte de no relliscar, sobretot a primera hora que encara està gelada. A dalt en aquesta època el vent i el sol s’ha endut completament la neu. A la nostre esquerra només ens resta enfilar i carenar un corriol feixuc i pedregós per arribar a una gran esplanada i trobar-nos amb la gran piràmide.

Acabem el Trek a Imlil (més o menys a on comença la civilització), el poble més gran d’aquesta zona de l’Atlas i d’on provenen la gran part dels nois que ens acompanyen en aquesta expedició. Per fi un “alberg” digne per poder prendre una dutxa amb aigua calenta, un vàter per seure i fer les necessitats tranquil.lament, afaitar-se i sobretot dormir encara que sigui en un matalàs a terra…

Moment emotiu i de comiat amb els membres que ens han acompanyat durant aquests cinc dies intensos de Trek. I com a guinda final només ens resten poc més de vint-i-quatre hores per perdre’ns per el cor de la Ciutat Vermella del Sur del Marroc “Marrakech” (sensacional mireu les fotos del blog). Bé la cosa s’ha allargat unes hores més degut a les cendres capritxoses d’un famós volcà que està a la quinta hòstia. Hem tingut que improvisar una nit d’hotel però a l’aeroport (per cert d’un disseny molt maco).

Una bona experiència i molt feliç de compartir-la amb els meus amics i companys del Club Excursionista Els Perduts de Begur. Joan Carles.

El Video Presentació Fotogràfica Petits Moments Màgics

MARE DE DÉU DE CABRERA (GUILLERIES-COLLSACABRA)

2010-04-19T14:03:00.003+02:00

UNA SORTIDA MIXTA
Dintre de la preocupació per innovar-se, i trobar fórmules diferents, el grup “Els Perduts “ de Begur, va organitzar el passat diumenge dia 18 d’abril una sortida mixta, o sia, tan o més temps en cotxe com caminant.

L’equipament impecable: GPS, plànol via internet, demanar a gent del país, assemblea per decidir la millor via, garmin ,intuició,...
Com ja es veia que la sortida la faríem més ràpida que el previst, es decidí recular amb els cotxes i refer el camí a peu, per tal d’augmentar el quilometratge total.

Pujada forta d’inici per cremar l’esmorzar pres abans d’arrancar i arribada a un altiplà sensacional, trams estrets però molt espectaculars , fins el Santuari de Cabrera, objectiu de la marxa..
Baixada ràpida retallant el camí per aconseguir fer l’excursió en la meitat del temps previst, inclou un tram d’escales format per 400 graons, que salven un desnivell de més de 100 metres.

Dinar reparador a Rupit, vistes al riu, xerrada soci-cultural-... interrompuda per trucades anònimes (no per tothom, és clar) .Tornada cap els cotxes, amb gronxada al pont penjat.

Esperem amb emoció que ens preparen per a la següent sortida.

Josep Dalmau

VIA VERDA DE PALAFRUGELL A PALAMÓS AMB BICICLETA

2010-03-22T22:13:00.004+01:00

Sortida de la bicicletada del Diumenge 21 de Març des de l'aparcament de la Font de Baix a dos quarts de nou del matí. Temperatura ambiental de uns 9 graus, cel emboirat, s' han carregat les bicicletes a la camioneta d'en Pere Feliu i ens hem desplaçat fins a Palafrugell. Allà com sempre, algú ha hagut d'arreglar la bicicleta i tot seguit hem començat l'excursió catorze ciclistes no professionals però amb moltes ganes de pedalar.

Malauradament, degut al temporal de neu i vent de fa quinze dies, ha estat impossible poder realitzar la primera part de l'excursió per l'interior de les pinedes, donat que tots els camins i corriols encara no estan nets de branques i pins caiguts. Hem fet la pedalada d'anada i tornada per la ruta del carrilet de Palafrugell a Palamós, uns 16 kilòmetres i de dificultat quasi inexistent.

Tota la mainada sempre al davant degut a que no hi havia cap perill. Tot ha anat molt bé i ens hem divertit, fins i tot ens ha avançat la cantant “Nina”, perquè anàvem molt a poc a poc i ens ha demanat permís per avançar-nos ja que ocupàvem tota la pista. Al voltant de les 10 del matí hem arribat a Cala S'Alguer, a on hem esmorzat gaudint davant nostre, de la platja de Castell, Cala S'Alguer, de pinedes malmeses pel vent i d’un mar ben planer, a on hi havien pescadors i gent que anava amb “kaiak”, un d'ells era de Begur. L'esmorzar ha estat molt de compartir menjars, sobre tot la coca feta per la "Hemi" que algú no ha pogut degustar perquè s'estava menjant un gelat i l'enveja es molt dolenta. Però després, per compensar, li farà una coca sencera per a ell.

Després d'esmorzar ens hem dirigit cap a la platja de la Fosca, a on ens hem fet la foto de grup i tot seguit hem continuat fins a la benzinera de Sant Joan de Palamós, a on comença la ruta del carrilet. Però abans d'arribar-hi i com era d'esperar, una bicicleta comprada a saber a on, se l'hi ha sortit la cadena, però ràpidament ha sigut arreglada pel competent equip dels Perduts de Begur, amb el seu capdavanter mecànic i sortit del equip Ferrari “Pere Feliu”, que en uns deu minuts ha aconseguit col•locar perfectament la cadena, aconsellant que no canviés de marxes fins arribar, per si de cas.

Sense cap més novetat hem recorregut els últims 7 quilòmetres, arribant al lloc de sortida al voltant de les 12 del migdia, donant per finalitzada aquesta bicicletada, agraint a totes i tots els ciclistes el seu optimisme, bon humor i la seva molt bona preparació física.

Fins a la propera sortida, que es farà el proper mes d'abril.

Josep Pereira

VALLTER AMB RAQUETES DE NEU

2010-03-08T18:10:00.008+01:00

El passat Diumenge 7 de Març el Grup Excursionista "Els Perduts de Begur" va organitzar la sortida de raquetes de neu a Vallter.

Un grup inicial de deu persones surt del lloc habitual, la Font de Baix a Begur, a les set del matí direcció Camprodon. Un cop allà, ens vam reunir amb en Xevi de Figueres i els guies contractats de l'empresa Nord-Sud.

Una parada per fer l'esmorzar i tot seguit camí cap a Setcases i l'estació d'esquí de Vallter 2000. Deixem els cotxes a l'aparcament, prenem les primeres instruccions i cap amunt. En total tretze persones iniciem l'ascens amb les primeres relliscades i rialles. Un solet aclaparador, una temperatura prou agradable i un munt de neu que ens envolta.

Pugem tot seguit un rierol que ens durà fins el "Coll de Mantet". Una pujada feixuga, a on comencem a treure les primeres peces de roba. Un cop a d'alt, tenim les primeres vistes, cap a l'esquerra el "Gra de Fajol Gran i Petit", tot seguit del "Coll de la Marrana" i el cim de "Bastiments" el més alt de la zona. En front les pistes d'esquí, el "Pic de la Dona" i el "Coll de la Geganta". A la dreta ja a França el poble de "Mantet" i el cim del "Canigó".

Fem una petita ruta circular, tot seguint les explicacions del guia sobre allaus, estris de seguretat i com fer un cau de neu.
El dia fa un tomb, un vent gèlid i una baixada brusca de temperatura fa que ens posem els paravents. Decidim baixar enmig dels arbres per descobrir com fer un descens. Cal dir que tothom baixa com pot entre rialles, giravoltes i relliscades. Cap a les dues del migdia ens trobem a les pistes d'esquí a on deixem les raquetes i ens acomiadem dels guies.

Anem a dinar al restaurant Can Músiques a Setcases, un bon àpat i una mica de sobretaula i fins que els primers flocs de neu ens alerten de que és hora de marxar.
Cap a les set de la tarda ja som de tornada a Begur, després d'un agradable dia i una nova experiència.

Yolanda Caner.

Raquetes de Neu a Vallter (Març 2010) from Els Perduts de Begur on Vimeo.
Video de la sortida amb raquetes de neu que vam efectuar el passat 7 de Maig per els voltants de Vallter 2000 (Coll de Mantet).Un grup de once persones juntament amb dos guies de l'empresa Nord-Sud. Dia Esplèndit al matí i canvi radical de temps a partir del migdia.Molt divertit tant el circuit que vam fer, com per les vistes i també per la quantitat de neu existent aquest any.

ELS CARCAIXELLS D'EN CAMA I EL MONTCLAR "L'ARDENYA"

2010-02-21T19:40:00.013+01:00

El diumenge 21 de febrer de 2010 varem fer una excursió matinal a Els Carcaixells d'en Cama a Solius, a prop de Santa Cristina d'Aro. Vam sortir de Begur a les vuit del matí vuit persones disposades a fer una caminada una mica diferent de les altres excursions, ja que es tractava d' un recorregut d'uns 6 kilòmetres de vegades caminant i de vegades grimpant.

Sortim de Begur amb una temperatura de set graus i arribem a Solius a dos graus positius.

El primer que trobem en la pista forestal és el Menhir de Can Llaurador i la mica de fred que feia de seguida va deixar de notar-se, ja que al principi de l'excursió vam fer una pujada un pèl feixuga que ens va fer entrar en calor en poc de temps.

Seguim pujant, fins arribar a la primera agulla, tot grimpant per cordes fixes i cadenes, sense cap tipus de risc i d'allò més divertit, i així anem gaudint d'un paisatge i unes panoràmiques espectaculars, dignes de la millor peli de ciència ficció. Anem seguint la carena, fins que ens trobem amb el millor de tot, el pas dels Artíjols, un pont penjant no apte per gent amb vertigen, sobre tot si hi ha algú que tot fent brometa mou el pont mentre estàs passant. Quan estem tots sans i estalvis a l'altre banda del pont seguim amb la nostre ruta i ens parem a esmorzar en un dels cims on la vista es realment impressionant. Hi ha una temperatura molt agradable però de seguida es gira un vent fred i ens tornem a posar en marxa. I seguim carena amunt carena avall.

Ens dirigim cap al Montclar, on hi ha també unes vistes espectaculars, hi ha uns pessebre fets per grups excursionistes i un parell de llibretes protegides per una caixa de metall on hi deixem quatre ratlles que certifiquen que em passat per aquest lloc tant bonic, on ens fem la foto de grup sota la senyera que hi ha al cim.

Comencem el camí de tornada i seguim gaudint de tot el desplegament del paisatge que ens ofereix la natura. La tornada es fa més curta, i seguint grimpant de tant en tant, passarem per la Roca Rodona fins a La Carbonera i el Pas de la Miloca i baixem per una pista forestal que ens torna, passant per un rierol per on baixa prou d'aigua, al principi de la ruta on hi temin els cotxes.

Tot plegat ha durat unes tres hores i mitja ja que el pas i la marxa que porten els perduts de Begur és bastant eixerit. Hem passat un matí d'allò més agradable, i entre anar caminant i anar parlant ha passat amb un tres i no res.

Per acabar, cal felicitar al grup els perduts per les ganes que hi posen i el bon humor que transmeten en tot moment, que fan que aquestes sortides a més de ser un bon exercici pel cos i una alegria per els sentits, també siguin un divertiment.

Per tant, ja sabeu: amb els perduts de Begur, teniu assegurat un bon diumenge, segur.

Elisabeth.

Els Carcaixells i el Montclar (Febrer 2010) from Els Perduts de Begur on Vimeo.

SORTIDA FAMILIAR AL MONTSENY (PLA DE LA CALMA I VOLTANTS)

2010-02-01T13:07:00.005+01:00

El passat Diumenge 31 de Gener ens vam desplaçar fins a Collformic “Montseny” per trobar-nos amb l’Assumpta Vall-llovera i companys del Centre Excursionista Centelles per a efectuar aquesta sortida.

Ens vàrem reunir un grup de trenta amb nens inclosos i es tractava de caminar una mica per aquests indrets i al mateix temps gaudir de la natura, vistes i panoràmiques, visitar un parell d’Ermites i dinar per allà. La qüestió és que el temps ens ha fet la guitza.

A les nou del matí ens trobem tots plegats al restaurant de Collformic, enmig d’una boira gebradora a una temperatura de -2ºC, decidim esmorzar i prendre un “cafetó” per agafar forces i entrar en calor. Tot seguit ens desplacem per el Pla de la Calma fins al puig de Tagamanent per visitar l’església de Santa Maria i voltants recentment restaurada. L’indret és molt bonic, llàstima que la boira i el fred no conviden a estar gaire estona allà parats.

Tot seguit ens dirigim al Puig Drau petit cim amb bones vistes però tres quarts del mateix : boira, fred i una mica de vent. Està clar que la meteorologia avui ens ha espatllat la sortida prevista.Però no passa rés, la muntanya te aquestes coses, agraïments a l’Assumpta per organitzar-ho i quedem per tornar-hi una propera vegada i conèixer una mica més, aquest indret tant meravellós de casa nostra “El Montseny”.

Fins la propera.

Els Perduts.

SORTIDES PREVISTES PER L'ANY 2010

2010-01-07T20:25:00.002+01:00

• GENER: SORTIDA AL MONTSENY AMB EL CENTRE EXCURSIONISTA CENTELLES. TOT EL DIA.

• FEBRER: ELS CARCAIXELLS D'EN CAMA A SOLIUS "L'ARDENYA". MATINAL.

• MARÇ: SORTIDA AMB RAQUETES DE NEU VOLTANTS SETCASES-VALLTER.TOT EL DIA.

-BICICLETADA PELS VOLTANTS DE PALAFRUGELL I PALAMÓS. MATINAL.

• ABRIL: MARE DE DÉU DE CABRERA “GUILLERIES-COLLSACABRA”. TOT EL DIA.

• MAIG: VIATGE AL MARROC “ASCENSIÓ AL DJEBEL TOUBKAL A L’ATLAS”. UNA SETMANA.

• JUNY: DIUMEGE 27 DE JUNY “1ª MARXA POPULAR PUJA I BAIXA DE BEGUR”. MATINAL.

• JULIOL: - L’OLLA DE NÚRIA “PUIGMAL-NOUFONTS-NOUCREUS”. CAP DE SETMANA.

- NOCTURNA - BANY A LA PLATJA. NIT.

• SETEMBRE: BEGUR PER LA COSTA “SES FALUGUES” (BAIX EMPORDÀ). MATINAL.

• OCTUBRE: PUIGSOU I ROCACORBA (GIRONÉS). TOT EL DIA.

• NOVEMBRE: REQUESENS-PUIG NEULÓS (L’ALBERA-ALT EMPORDÀ). TOT EL DIA.

MATAGALLS “EL MONTSENY”

2009-12-03T21:05:00.005+01:00

Begur a les 7 del matí del diumenge 29/11/2009 3 cotxes surten des de l’aparcament de la Font de Baix en direcció a Sant Celoni.

Cap a les 9 del matí 15 persones ens apleguem a Collformic per començar a fer la ruta que els Perduts ens tenien preparada.

Seran uns 11’5 km i un xic més de 4 hores caminant.

Comencem a caminar, concretament a pujar per parlar amb propietat. Hem d’anar esquivant la gentada que baixa del Matagalls, que no és poca. Resulta que aquest mateix dia es feia una marxa que anava des del Matagalls fins a Granollers i hi havien uns 600 participants.

La pujada té força pendent, però el camí és bo i no hi ha cap impediment, malgrat el vent i la fred que fa. A més de mitja pujada, i a un lloc arrecerat del vent, fem el primer agrupament que aprofitem per agafar forces… esmorzem. Des d’aquí ja es comença a tenir bones vistes del paisatge que veurem a dalt de tot.

Continuem la pujada fins a dalt. El cim del Matagalls, que no és el més alt del massís del Montseny, té 1697 metres. El vent hi tocava d’allò més bé, amb intensitat i perseverança. Les vistes impressionants: cap de Creus, badia de Roses, massís del Montgrí, les Medes, Girona, Montserrat, ……… i com no Begur.

Temps per fer-nos la fotografia de rigor i emprenem de nou el camí. El vent no para de bufar. Enfilem direcció cap a l’ermita de Sant Miquel dels Barretons, petita capella dalt d’una roca. Està molt deteriorada. Des d’aquí és pot veure el Santuari de Sant Segimon, que és la propera visita.

El Santuari ja no està tocat pel fort vent que fins aquest moment ens havia anat acompanyant. No hi podem accedir perquè està en fase de restauració.

Emprenem camí de tornada cap a Collformic on ens espera una taula al restaurant del mateix nom. Fem el dinar de germanor i acomiadament. Acabem tips de riure i menjar. Fins i tot hi ha qui circula amb un "tupperware" perquè el menjar no es va poder acabar.

Finalment emprenen el camí de tornada, ara ja amb cotxe, cap a Begur.

Realment ha estat una sortida molt bonica i interessant.

El qui escriu aquestes quatre ratlles us anima a que la propera sortida, que serà al mes de Gener hi participeu.

Els Perduts de Begur.

MASSÍS DEL MONTGRÍ

2009-10-21T17:01:00.004+02:00

Diumenge 18 d'Octubre el Grup excursionista “Els Perduts de Begur” va organitzar la clàssica pujada al Castell de Montgrí per el vessant nord. Una vintena de persones ens vàrem trobar a les 8 del matí per iniciar la jornada -begurencs , gironins , barcelonins i holandesos- érem els integrants de l'expedició.

A dos quarts de nou iniciàvem la caminada amb la incertesa del temps que faria al tram final abans de coronar el Castell, o sigui al tros de la panxa del “Bisbe” o del melic de la “Donzella”, ja que la tramuntana havia bufat fort tota la setmana i aquest diumenge semblava que no afluixaria.

La primera aturada fou al Coll de la Creu, fotografies de rigor i ja veiem l’ermita de Santa Caterina, la caminada en aquest punt era suau. Prop de dos quarts de deu vam arribar a l’ermita, parada i fonda, a recés del vent, l’entrepà i el beure ens va aprofitar d’allò més be.

Tot seguit vam enfilar el camí cap el Castell, el dia era molt assolellat i gràcies a la esmentada tramuntana les vistes eren espectaculars en totes direccions. Per a mi la millor era la de llevant, amb la mar força brava i amb les “Medes” de vigilants.

L'últim tram fins a peu del Castell va ser dur, poc abans va córrer la veu que tres companys havien abandonat l'expedició i reculaven. Caminàvem pel cim del camí a uns tres cents sis metres d’altura i el vent empentava més que mai.

Cap a dos quarts d'onze arribàvem dalt del Montgrí i els dubtes sobre la paternitat de l’edificació queden esvaïdes: va ser Jaume I ( entre 1294 – 1304 ). Vam pujar als merlets i amb tranquil·litat vam poder gaudir de les valls del Baix i l'Alt Empordà, sense oblidar el mar, el Montseny i el Canigó.

El cap del Grup, en Blas, va recordar que la baixada seria "pel dret". I després de visitar la Cova del Cau del Duc, va dirigir el problemàtic descens fins a la tartera, que tothom la va baixar a cop de taló; uns millor que d'altres, però tots gaudint d’aquest darrer escull.

A les dotze en punt ens trobàvem a l’aparcament davant dels cotxes, amb molt bon humor després de dos-cents deu minuts de caminada. Tot i el vent vàrem gaudir del sol, del paisatge i per davant de tot de l'amistat.

Mª Mercé i Josep.

BEGUR PER LA COSTA "DE LA PLATJA DEL RACÓ FINS A AIGUABLAVA"

2009-10-04T19:45:00.019+02:00

Un cop més, el passat dia 27 de Setembre, puntuals i eixerits, a les 8h ens trobàvem a la font de baix per tal de fer una caminada per la zona que tots ens estimem tant, el nostre Begur.

Avui l’objectiu, es recórrer els camins de ronda que en altres temps, servien per fer la vigilància i poder donar avís a les contrades veïnes, de la presència de naus turques amb males intencions.
Aquests camins, avui es troben en desús, però gràcies a l'interès d’entitats excursionistes i amb la col.laboració d’algunes institucions, alguns d’aquests trams estan restaurats i fan de bon caminar, no es pot dir així en tots el casos, però sí, en els trams propers a les platges més turístiques.
Doncs bé, la ruta es presenta un xic llarga, ja que son 16 Km., segons les informacions extretes dels plànols.

A la sortida, som aproximadament unes 30 persones, ens dirigim cap a Sa Fontansa per encaminar-nos cap el “Bon Camí”, per on passarem prop del Mas Trencat, tot i que no el veurem, arribem tot seguit a la zona de la “font de la bruixa”.
Tot seguit, passarem pel bell paratge de la Platja del Racó i per la Illa Roja, la qual ens mostra un aspecte desert, augmentant, si s’escau, la seva bellesa.

D’aquí, ens encaminem cap el camí de ronda i arribem a la cala de Sa Riera, on fem la parada obligatòria de l'esmorzar, tan necessària per guanyar les forces, que de ben segur ens faran molta falta. Cal dir, que alguns aprofiten el fet que la sortida transcorri per zones civilitzades i fan un cafè que els ajudi a despertar els ànims.

Un cop recuperades les forces, ens encaminem sempre seguint el camí de ronda, que perd la seva categoria de camí, per convertir-se en corriol, doncs en algun tram, està en molt malt estat i es fa necessari que tinguem molta cura dels més petits, tot i que, a vegades es mouen amb molta més agilitat que nosaltres.

Seguint aquest tortuós camí, arribem a la magnífica cala d’Aiguafreda, esplèndida com sempre, ens rep amb els braços oberts, fins a tal punt, que en Joan es decideix a fer la travessia fins a Sa Tuna nedant. La resta de mortals, ho fem caminant i veien bocabadats com en Joan arriba al mateix temps que nosaltres.

Un cop aquí, ens enfilem cap al mirador de Sant Josep, el qual, ha guanyat vistes, doncs malauradament el darrer Sant Joan i gràcies a alguna bretolada feta amb els petards ens van cremar el bosc que cobreix la cala.

D’aquí, varem seguir el camí per sobre les restes de l’estructura d’una casa anomenada “els italians”, tot admirant les magnífiques vistes. Vàrem seguir fins la carretera de “La Borna” on vàrem patir les primeres baixes, doncs un petit grup, acusà la fatiga acumulada i va decidir finalitzar l’excursió i retornar cap a Begur.

La resta, varem seguir pel camí coincident amb el nou traçat del GR-92 Begur, i dic nou, perquè l’únic nou, es el traçat, ja que es troba tot ell, encara en bastant mal estat.
Un cop, arribem a Aiguablava, ens trobem amb alguns del desertors que han volgut reunir-se amb la resta d’expedicionaris per compartir el dinar ( bé, de compartir res, cadascú el seu).
Aquí, patim un altre desfeta en el grup, i són varis els que també decideixen abandonar la travessia. Cal dir, que el mal estat dels camins ha fet estralls en les cames de més d’un.
Però, amb forces renovades, la resta reprenem el camí de tornada, passant prop de les coves de Ses Falugues, dirigint-nos cap el Mas d’en Llor on la benvolguda Núria Tortras ens fa gaudir convidant-nos amb un fragment del llibre Cabells de Medusa que fa referència a l'indret, mentre tres aspirants a micos, trepen l’alzina mil.lenària treient tot tipus de romanticisme al relat.
Ja només ens queda superar les últims trams de pujada, fins que finalment arribem al poble, cansats, però satisfets del recorregut realitzat pels voltants del nostre estimat BEGUR, on finalment, el GPS del nostre estimat Joan Carles marca un recorregut realitzat de més de 22 Km.

Son infal.libles!, les nostres vistes no poden deixar indiferent a ningú, tot i que les haguem vist mil vegades, sempre arriben d’una manera o d'un altre al fons de les nostres ànimes.

Salut,

Joan Espluga.

SORTIDA NOCTURNA A SA TUNA 2009

2009-07-25T22:47:00.003+02:00

Enguany la sortida popular nocturna organitzada pel “grup excursionista Els Perduts” es va realitzar el divendres 24 de juliol. La caminada va ser fins a la platja de Sa Tuna.
Vam participar una vuitantena de persones entre nens, dones i homes, i amb la il.lustre participació de la Lluna, una gossa molt amigable. L’anada, cap a les 22:00, de baixada, passet a passet pel Camí Vell de Sa Tuna; de vegades de dos en dos, de vegades en fila índia. Després d’una estoneta caminant arribada a la magnífica platja de Sa Tuna; una de les platges més maques de les que tenim la sort de gaudir. I no us dic del refrescant bany que vam prendre entre mig d’onades. Desprès entrepà, cafè i gelat.
La tornada, ja no tant fresca, podem dir que quasi tots bufàvem, menys la Lluna que no es devia queixar. Com ja sabeu tot el que baixa desprès puja i ens va tocar pujar; pel Puig Rodó fins arribar al Mas d'en Pinc i per fi arribada al centre de Begur més o menys a la una de la matinada.
Cal dir que una mica d’exercici no fa mal a ningú i un cop a dalt tothom semblava satisfet. Per la qual cosa podem dir que els que bufaven aquest any, segurament l’any vinent repetiran.

Mercé Pereira.

ASCENSIÓ AL VIGNEMALE “PIQUE LONGUE” 3 i 4 DE JULIOL 2009

2009-07-06T22:33:00.009+02:00

La sortida d’aquest mes de juliol del grup excursionista "Els Perduts de Begur" era fer el cim del vignemale (3.298 mts) situat al Pirineu Francès.
Aquesta excursió era de tot un cap de setmana. Sortida el divendres després de dinar,tot el dissabte i tornar el diumenge,ja que el desplaçament era d’uns 535 kilòmetres d’anada i els mateixos de tornada. Malauradament al ser temporada d’estiu només varem ser quatre persones i totes del grup excursionista: En Blas,en Pere,en Joan Carles i en Josep.

Varem sortir a tres quarts de quatre de la tarda de Begur direcció la frontera passant per Carcassonne,Toulousse,Lourdes i Gavarnie que fou l’últim poble, i tot seguit uns vuit kilòmetres de camí fins arribar a la pressa d’Ossoue situada a 1.834 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Allà vàrem arribar a dos quarts de deu del vespre,vam muntar les tendes de campanya i a sopar “una amanida,un bon entrecot fet amb el fogonet de càmping,un bon vi i un xupito de Whisky” i tot seguit a dins el sac i a dormir.
Al voltant de les quatre de la matinada comença a tronar i a ploure,normal en aquesta època a muntanya,tempestes d’estiu.
Com estava previst a les cinc del matí,bé una mica mes tard la veritat per davant ens vam llevar,una mica de llet amb cafè,uns plàtans,una mica de glucosa,recollir les tendes de campanya,preparar les motxilles amb els entrepans,el dinar i molta molta aigua per beure.
Exactament a les set i deu del matí enfilem la vall glacial,un paisatge preciós,per gaudir dels salts d’aigua,de la verda vegetació,molt espectacular.Tres minuts caminant i comença a ploure,ens posem la roba d’aigua i xino-xano,arribem al final de la vall i comença el corriol amb un fort desnivell. Plovia intermitentment i als quinze minuts de pujar ens trobem un ramat d’ovelles que baixaven pel mateix camí. I quina gràcia vam pensar! I es que els animals son molt espavilats i ja sabien el que s’acostava.
Continuem pujant i comença a ploure de veritat,tot seguit passem per una petita glacera d’uns 60 metres de llargada i comença a pedregar i nosaltres evidentment endavant,comença el festival de llamps al costat nostre i tot seguit els trons, semblava que havia de baixar tot.
"Acollonits" però continuem pujant,una mica més endavant passem a uns excursionistes valencians ”dos dels seus integrants varen passar uns dies l’estiu passat a Begur” quina casualitat,el món es molt petit.
Portàvem dues hores i mitja pujant semblava que el temps millorava “Si,Si”,parem per esmorzar i torna a ploure,arribem al refugi de Bayssellance situat a 2.651 metres. Estava tot ple d’excursionistes que havien intentat pujar de bon matí al cim però impossible,feia molt mal temps. Als deu minuts de ser al refugi un altre pedregada,el cim ben tapat i llamps i trons a dojo.
Evidentment les imprudències a muntanya els resultats sempre son dolents i per això varem decidir desistir i baixar,una mica desanimats,però conscients que era el millor. Encara ens quedava per pujar uns 900 metres de desnivell amb grampons en una de les glaceres mes important dels Pirineus i això ens representava massa perill.
Varem baixar al camp base “Pressa d’Ossoue” en poc més d’una hora i ens vam plantejar i decidir tornar el mateix dissabte cap a Begur.

Aquesta vegada hem conegut la part dura de les excursions,mai ens havíem trobat amb una situació com aquesta. Fins ara havíem pogut fer totes les sortides i completar-les “Tot i que sovint ens hem perdut”. També n’hem suspès un parell però sempre abans de començar i és que sempre hi ha una primera vegada per a tot.

Punt de reflexió.-Aquesta vegada el Vignemale ens ha dit “NO avui NO!”, però el nostre grup excursionista "Els Perduts de Begur" li diem amb molt d’afecte i respecte. "Hi Tornarem”
Hi pujarem i gaudirem de les extraordinàries vistes que hi han,però això si,amb molt de seny.

Fins a la propera sortida que serà la nocturna.

Josep Pereira.

Vignemale (Pique Longue) 3 i 4 de Juliol 2009

ASCENSIÓ AL PEDRAFORCA 2497m.

2009-06-16T16:24:00.011+02:00

El diumenge 14 de Juny, el Grup Excursionista de Begur Els Perduts, vam pujar al Pedraforca ( 2497 metres).
A les sis del matí, ens varem trobar a la font de baix, En Pere Feliu, en Josep Pereira, en Blas, en Joan Carles, la Iolanda, la Neus, en Ferran, en Joan, la Núria, etc. En total una quinzena. Ens hem repartit en tres cotxes (dos persones venien amb moto),.............. i cap a Saldes "Berguedà". Cap a dos quarts de deu, ja érem al refugi Lluís Estasen. Abans però, en arribar amb els cotxes, ja hem tingut el primer contacte amb el Pedraforca, una vista imponent des del peu de la muntanya. Estava núvol i hem arrancat ja de pujada. Aquesta ruta, és d’alta muntanya i el camí, està voltat de avets i pi negre, les arrels dels quals entravessen d’un cantó al altre, fent com una mena d’esglaons. El terra cobert d’un verd intens, esta picotejat amb flors menudes de molts color si també i podem veure alguna flor de l’aire. I puja que pujaràs fins al Coll del Verdet. I a partir d’aquí a grimpar s’ha dit, seguint les marques grogues fins arribar al Pollegó superior. El cel, seguia ennuvolat i de tant en tant gotellada. El cim és una passada, perquè des de baix no saps com caram es puja al Pedraforca. Hem parat a fer un mos i les fotos de rigor. D’aquí, cap a l’enforcadura i comença la baixada per la tartera, impressionant. Es una pendent molt dreta, per tant cadascú baixava com podia, dempeus, de cul, clavant els talons i hi ha qui anava corrent i saltant. Espectacular i esgotador. Per fi a baix de tot i a l’esquerra, s’agafa el camí que porta de nou al refugi Lluís Estasen. En aquest moment, ha sortit el sol. Total cinc hores de ruta i molt contents, perquè ningú a pres mal. En Pere i en Blas, els hi ha tocat fer de fanalets i aconsellar a qui no teníem tanta experiència. Una excursió magnífica, dura, però molt gratificant.
Hi ara..............fins a la propera.

Núria Tortras.

Ascensió al Pedraforca 2009

SORTIDA AMB BICICLETA ALS AIGUAMOLLS DE ROSES

2009-05-26T18:18:00.002+02:00

El passat diumenge 24 de maig del 2009 , a les 8 del matí, al pàrquing de la Font de Baix, vam sortir un grup de gent a fer una sortida amb bicicleta als aiguamolls de Roses. Com sempre organitzada pel Grup Excursionista “Els Perduts”.

Cap a les nou, ja érem descarregant totes les bicicletes i preparant-nos per a l’excursió. A les deu vam esmorzar en una pineda.
Tot seguit vam continuar pedalant fins arribar a Castelló d’Empúries.
Després d’un recorregut d’uns 30 Km aproximadament, vam arribar a la pineda on havíem deixat els cotxes.
Durant la sortida varem poder veure diferents espècies d’animals: cigonyes, daines,...
El paisatge és molt bonic, us recomanem que feu una visita a aquest espai natural!

Marc Collado Gurillo.

Aiguamolls de l'Empordà amb bicicleta (Maig 2009)

SORTIDA A RUPIT "CINGLERA DE CASADEVALL I SALT DE SALLENT"

2009-04-20T22:11:00.003+02:00

El passat diumenge 19 d’abril de 2009, a les 7 del matí, vam sortir de la Font de Baix de Begur un grup de vuit persones cap a la sortida de Rupit (Osona), organitzada pel Grup Excursionista “Els perduts”.

A les 9 del matí ja érem a Rupit i ens va rebre la gebrada de la nit que encara podíem veure com acaronava la verdor de la zona. Ens vam refer del viatge amb un bon cafè amb llet i uns talls de coca dolça acabada de fer. Tot seguit comencen la ruta, que gràcies a la novetat incorporada pel grup, un GPS, ens va anar indicant durant tot el camí els llocs on havíem de passar.

Agafant com a referència la masia de la Fontana i la Casassa, masos que presideixen grans camps i estables amb bestiar, vam caminar durant un parell d’hores travessant espessos boscos i camps tranquils on només senties el cant dels ocells que s’anaven despertant i les rialles d’en Marc, el més petit del grup, provocades per en Blas.

Aquí fem una parada per tornar a agafar forces i esmorzem en una esplanada al mig del bosc sota un sol de primavera i amb la companyia dels pixallits que després de les pluges dels darrers dies ja tenien ganes de sortir .

Donem mitja volta i continuem cap al sud, en direcció als cingles. Ja dins d’una gran fageda on havíem d’estar atents perquè era fàcil de perdre’s (cosa que ens va passar alguna vegada), seguim endavant i contemplem el congost del Far i ens acostem al precipici del Cingle de Casadevall. Avancem amb cura i immortalitzem el moment amb unes quantes fotografies, i des d’aquestes balconades naturals d’uns 200 metres d’altura veiem la plana d’Albes i el pantà de Susqueda.

Ja portàvem quasi quatre hores caminant i enfangats fins als genolls, continuem cap al final de la ruta, el Salt de Sallent. Accelerem el pas perquè uns núvols ben gruixuts ens corrien al darrere per poder descarregar (devia ser perquè en Josep portava el paraigües...). Ens quedem impressionats admirant l’estilitzat salt d’aigua d’uns 90 metres d’altura provinent de la riera de Rupit, així com el descens que en va fer un practicant de ràpel que, a poc a poc i sota l’aigua, va anar baixant fins al peu del salt.

Continuem pel camí de la riera, sentint l’aigua que sorollosament ens acompanya, bevem a la Font de la Pomareda i tot segui arribem a Rupit; i ara sí, sota la pluja, que per fi ens atrapa després de cinc hores de caminada.

Vam acabar dinant a un restaurant del bonic poble i no podíem tornar sense gronxar-nos al pont penjant i comprant algun producte típic de la zona.

Va estar un dia molt divertit i només cal felicitar al grup “Els Perduts” pel seu bon humor i les ganes que hi posen a cada excursió que organitzen.

Hemi Gurillo (Abril 2009)

Rupit , la cinglera de Casadevall i el Salt de Sallent 2009

Puig de Bassegoda (1373 m.) “Alta Garrotxa” Març 2009

2009-03-23T16:42:00.016+01:00

El passat Diumenge 22 de març catorze excursionistes, ens vam desplaçar fins a Sadernes per efectuar la sortida prevista organitzada pel nostre grup. Fou un dia esplèndid, assolellat i amb una temperatura suau.

Poc després de les nou del matí comencem la marxa per la pista forestal fins al “Pont d’en Valentí” de caràcter medieval i ben conservat. Anem ascendint suaument tot vorejant i creuant varies vegades la riera de Sant Aniol, entre mig de frondosos boscos verds i humits per l’abundància de pluja aquest any.

Poc abans d’arribar a Sant Aniol d’Aguja ens desviem per enllaçar amb el GR11 a on el camí comença a guanyar alçada i pendent. Anem deixant enrere grans masos i edificacions abandonades com a “Can Principi”, en aquest punt ja podem divisar per sobre nostre el cim del Bassegoda. Tornem a enfilar camí entre mig del bosc per arribar al “Coll de Principi”. Deixem el GR11 per endinsar-nos per un ample camí, un prat verd, florit i amb restes de neu encara. A la dreta bonica vista del Canigó i a la nostra esquerra la pujada final ( i forta ). Els últims metres fem una grimpada sense gaire dificultat de trams assegurats amb cadenes i agafadors.

Al cim la panoràmica és espectacular, des de l’Empordà i el mar (Roses, el Montgrí, Begur...), passant per (Banyoles, Rocacorba, el Montseny i Puigsacalm), fins a tot el Pirineu Gironí i França. Després de gaudir del paisatge, menjar, les fotos de costum i fer una “becaineta” estirats a l’herba, és l’hora de tornar i ho fem pel vessant sud. Baixem per la tartera força llarga i divertida però amb compte pel pendent i les pedres. Arribem al “Coll de Riu” per enllaçar amb la pista que ens durà fins a Sadernes, abans però ens desviem per visitar l’església romànica de “La Mare de Déu de les Agulles", el mas de “Can Agustí” restaurat, “Sant Feliu de Riu” i la seva església del S.XII.

Poc abans de les set de la tarda i vint i cinc quilòmetres fets arribem a l’hostal de Sadernes, ens prenem una merescuda “birra” o refresc i d’altres decideixen menjar el dinar que s’havien deixat al cotxe com a berenar-sopar...

En definitiva prova superada amb bona nota, tots contents i només ens queda el camí de tornada a casa, amb el bon record del Bassegoda visible de gran part de la província de Girona i que de lluny ens recorda a un pit de dona.

Joan Carles.

Puig de Bassegoda 2009

SORTIDA AMB RAQUETES DE NEU

2009-02-23T19:44:00.006+01:00

El dia 15 de febrer a les 7’00 del matí el grup excursionista “Els perduts ” es va reunir a l'aparcament “Font de Baix” per emprendre camí cap a Set Cases. Vam anar amb cotxe durant 1 hora i mitja.

En arribar allà vam esmorzar i fer un cafè en un bar, mentre esperàvem l’arribada dels guies.

Quan van arribar ens van donar les raquetes i bastons, ens van explicar com ens les havíem de ficar i com utilitzar-les, també ens van explicar el camí que faríem.

Anàvem fent parades, ja que era cansat. En un punt que era una mica complicat de passar la Neus es va girar el peu, i va haver de recular amb un dels monitors.

A les parades que feiem per descansar , el guia ens parlava de la flora local i de la fauna, de com identificar les petjades dels animals que havien passat a prop.

Quan vam arribar al punt més alt de la caminda, el guia ens va parlar de temes de nivologia, és a dir, relacionats amb la neu: com es formen les diferents capes de neu, com s'endureixen o no, quan són inestables, com es formen els allaus, com evitar provocar-los i també ens va parlar d'uns moderns aparells que ajuden als companys a trobar algú que ha quedat enterrat a la neu. .

Després de la petita “classe” vam reprendre el camí de baixada.

El arribar vam anar a recuperar les forces a un restaurat, un cop acabat, vam tornar cap a Begur.

28 persones vam poder gaudir d'un dia assolellat, en mig d'un bosc tranquil i solitari i vam poder caminar sobre un bon tou de neu.

Berta i Anna.

Sortida amb Raquetes de Neu 2009

DE TOSSA DE MAR AL PUIG DE SES CADIRETES

2009-01-26T19:12:00.008+01:00

L’objectiu a assolir aquesta vegada era el Massís de Ses Cadiretes (de 519m).Punt fronterer entre els termes municipals de Tossa de Mar i Llagostera.
Com sempre el punt de sortida va ésser des de la Font de Baix amb vehicles particulars, fins a Tossa de Mar.
A les nou del matí divuit excursionistes (amb quatre nens i gos inclòs) ens trobàvem a l’aparcament del poliesportiu de Tossa i ens posàvem a caminar amb un matí fred, que ràpidament va desaparèixer gràcies al fort desnivell i el sol que de mica en mica escalfava el terra.
Al nostre pas admiràvem un paisatge variat en flora autòctona i el mar de fons.
La primera parada va ser a les ruïnes de l’ermita de la “Mare de Deu de Gràcia”.
Poc després de dos quarts d’onze arribàvem a d’alt al “Puig de Ses Cadiretes” i la vista era esplèndida. Hi pots veure els Pirineus, el Montseny, les Gavarres, l’Empordanet i molta part de La Costa Brava.
Allà vam fer la paradeta merescuda per esmorzar, gaudir del paisatge i el sol radiant que sempre és d’agrair en aquesta època de l’any.
La baixada es va fer per la “Vall de Roc” amb un fort pendent. La particularitat d’aquesta sortida va arribar cap al final al trobar-nos amb un pi fantàstic, “Es Pi Gros de Can Martí”, amb una edat aproximada de 250 anys, 1,4 metres de diàmetre i una alçada de 23,5 metres declarat d’interès local.
Després de caminar unes quatre hores, tornàvem cap als cotxes contents, conscients de que va ser una caminada maca, d’aquelles recomanables i per tornar a repetir.
Blas i Dori.

Fotos de la sortida

Puig de ses Cadiretes 2009

SORTIDES PREVISTES PER L'ANY 2009

2008-12-17T16:21:00.021+01:00

GENER: PUIG DE CADIRETES DES DE TOSSA DE MAR (LA SELVA). MATINAL
FEBRER: SORTIDA AMB RAQUETES DE NEU “ENTORNS DEL CIRC DE ULLDETER” (RIPOLLÈS). TOT EL DIA.
MARÇ: PUIG DE LA BASSEGODA 1373m. (ALTA GARROTXA). TOT EL DIA.
ABRIL: RUPIT-SALT DE SALLENT “GUILLERIES-COLLSACABRA” (OSONA). TOT EL DIA.
MAIG: SORTIDA AMB BICICLETA PER ELS AIGUAMOLLS DE ROSES (ALT EMPORDÀ). MATINAL.
JUNY: EL PEDRAFORCA 2497m. DES DE SALDES (BERGUEDÀ). TOT EL DIA.
JULIOL: EL VIGNEMALE 3298m. PIRINEUS DE FRANÇA “GAVARNIE”. CAP DE SETMANA.
JULIOL: SORTIDA NOCTURNA-BANY A LA PLATJA. NIT (22h-1h).
SETEMBRE: BEGUR PER LA COSTA “CAMINS DE RONDA” (BAIX EMPORDÀ). TOT EL DIA.
OCTUBRE: RUTA GUIADA DE LES ERMITES (LA SELVA). TOT EL DIA.
NOVEMBRE: COLL FORMIC-MATAGALLS 1697m. “MONTSENY” (VALLÈS ORIENTAL). TOT EL DIA.

DE CALONGE A PUIG CARGOL “LES GAVARRES”

2008-12-01T20:20:00.001+01:00

El passat Diumenge 29 de Novembre, 14 excursionistes vàrem sortir amb els nostres cotxes per tal de passar“un Diumenge diferent”.

En aquest cas l’opció que havíem programat era fer un petit recorregut per les Gavarres.

La sortida era des de la veïna població de Calonge (Culonge tal i com diuen els calongins). A través de diferents senders, tant locals com de mitjà recorregut, vàrem poder veure indrets i construccions que difícilment amb un altre mitjà de locomoció podríem veure. Concretament del què vàrem poder gaudir va ser:

-Torre Lloreta. Mas amb torre de defensa. Tot i que en els seus inicis va ser fortalesa es va reconvertir en un mas fortificat. És tot just a la sortida l’actual Calonge tot i que a l’època que es va construir estava molt apartada del castell de Calonge. Està envoltada de terres de vinyes i oliveres.

-Can Ribot. Mas en estat precari al mig del camí que va de Fitor a Puig Cargol. Es deia que al bell mig del mas hi havia la fita que delimitava els 2 termes municipals: el de Fitor i el de Calonge.

-Puig Cargol. És el cim més alt del massís del Jonc. Fa 359 metres. En aquest indret volíem esmorzar ja que les vistes que hi ha sobre el dipòsit són molt boniques però donat el vent que hi feia vàrem preferir fer-ho a Can Ribot, lloc molt més arrecerat.

-Castell de Vila-Romà. És un castell en ruïna, envoltat de massa arbòria. Fins i tot costa de trobar si no hi ets ben bé al davant. Només hi queda alguna paret de pedra i alguna mostra de les voltes que hi havia. Va ser destruït per les tropes napoleòniques a la guerra del francès, de la mateixa manera que varen destruir el castell de Begur. És difícil entendre què hi feia un castell en aquest indret donat que ni es veu un lloc estratègic ni de pas.

-Santa Maria de Bell-lloc. Ermita dedicada a Santa Maria i situada molt a prop del castell abans esmentat. Actualment està en obres. Està adossada a una masia que era la rectoria.

A part d’aquests indrets és de remarcar la bona vista que hi ha cap a Vall-llobrega, Palamós, St. Antoni i Calonge en el llocs on la vegetació que hi trobem a Les Gavarres ho permet. També mencionar que a tot el pla de Calonge o bé fins i tot a les primeres pendents de les Gavarres hi ha camps conreats, tant de vinya com d’olivera.

Amb unes 3 hores i mitja, esmorzar inclòs, varem poder gaudir de tot això que us hem explicat i també vam fer una miqueta d’exercici, tant recomanable per a la salut (penseu que fins i tot ara els metges ho receptaran).

No cal dir-vos que a la propera sortida us hi esperem.

SORTIDA AL PIC DE FERRAN (GARROTXA)

2008-10-19T14:00:00.000+02:00

Aquesta sortida ha quedat suspesa per causes metereològiques.

CAP DE CREUS

2008-09-29T23:18:00.010+02:00

El passat dia 28/9/2008 vam fer l’excursió que teníem programada pel parc natural del Cap de Creus.

Ens vàrem dirigir en cotxes particulars fins a Cadaqués, lloc d’on començava la nostra ruta. Érem 33 persones que volíem anar fins el far del Cap de Creus, tot vorejant la costa i tornant al punt de partida.

El lloc de sortida era l’ermita de Sant Baldiri, damunt mateix de la platja de Portlligat, famosa cala per haver-hi la Casa Museu d’en Salvador Dalí.

Vàrem passar per tot de camins que ens duien per les meravelloses cales i caletes que hi ha en aquest tram de costa. Abans de dinar fins i tot ens vam poder banyar en una d’aquestes platges, concretament a Cala Jugadora.

També vam atravessar olivars que estan en procés d’explotació. Olivars que estaven disposats en feixes. El mateix tipus de feixes que encara podem veure a Begur: de paret seca per anivellar el terreny i poder conrear-hi.

Digne de veure és la Cova de S’infern, obertura en forma de cova que dóna directament al mar.

A l’arribar a dalt del bar-resturant vam agafar forces tot bevent alguna cosa. La vista des de dalt és tot un espectacle, fins i tot podíem veure el Cap de Begur.

El camí de tornada va ser més directe, cosa d’agrair donat que tot el camí va ser un trencacames ja que estava ple de pedres soltes.

En definitiva, van ser uns 14 km. plens de natura d’una bellesa molt fina, on la Mediterrània i la Tramuntana l’han treballat a la seva manera.

Fins la propera !!!!!!!!!!!

NOCTURNA A LA PLATJA 2008

2008-07-23T16:15:00.015+02:00

Com ja és tradició de cada any a l'estiu per part del nostre grup excursionista, el passat 19 de Juliol vam organitzar la sortida nocturna a la platja amb bany i sopar inclòs, per el mòdic preu de: les ganes de caminar, banyar-se, portar llanterna, entrepans, beure i passar-s'ho bé.

Érem més d'una cinquantena de persones entre nens i adults, una de les més participatives per part de la mainada per allò de banyar-se de nit.

Vam sortir de la Font de Baix a les deu en punt de la nit per agafar el camí local d'es Quinze i baixar fins a la cala d'Aiguafreda, la que hem escollit aquest any per banyar-nos i sopar.

Tots a l'aigua, grans i petits ajudats de la màgica llanterna d'en Joan que il.lumina el fons marí i fa que el bany sigui més agradable i segur. A l'entrar una mica freda, però un cop dins i acompanyats d'una fantàstica nit , amb lluna inclosa, sensacional o sigui "xapó". Els nens capbussant-se des del moll i fen curses fins les boies s'ho van passar d'allò més bé.

Després el merescut entrepà per agafar forces, vestir-nos i enfilar el camí de ronda fins a Sa Tuna. Vam arribar a dos quarts de dotze, just en el moment en que acabaven les havaneres a la platja. Molt d' ambient, la platja i les terrasses plenes amb els cremats que anaven a dojo. Petita parada per prendre un refresc o gelat, i preparats per agafar el camí vell de Sa Tuna i enfilar cap a Begur.

Ja hi som! divisem el Castell, vigia del nostre poble, toquen la una en punt al campanar de l'esglèsia i com estava previst arribem a la plaça de la vila amb una puntualitat britànica.

Molt contents per la nostra part veient que es tracta d'una sortida ja plenament consolidada i amb molta participació tant de grans com de petits.
I l'any que bé hi tornarem si voleu. Us hi esperem a tots.

Les fotos de la sortida.

SORTIDA AL CARLIT

2008-07-08T17:02:00.012+02:00

El passat 5 de Juliol, 15 persones vàrem sortir des de Begur en cotxes particulars. El destí era el llac de les Bulloses, a la població de Montlluis (Alta Cerdanya-Catalunya Nord).

El lloc és fantàstic. Té 2 albergs i 1 hotel, on molta gent hi va per poder descansar i també, com no, per pujar fins el Carlit. També hi ha la paret que tanca el llac i una zona d’aparcament de cotxes on també s’hi pot acampar per una nit.

Vam muntar el nostre campament base: 6 tendes de campanya perfectament equipades per suportar les exigències de la natura.

Després de sopar al restaurant de l’hotel vam anar a dormir. Ja el temps no pintava gaire bé, així es podien veure llamps i es podia endevinar que potser tindríem una nit moguda. Tal dit tal fet; cap a les 2 de la matinada tots nosaltres estàvem ben desperts. Una gran tempesta de pluja i pedra, acompanyada de trons i llamps estava descarregant sobre nostre. La fressa que feia la pedra en caure damunt les nostres tendes era realment espectacular. Fins i tot alguns de nosaltres ens vam vestir per si les tendes no aguantaven i s’havia de sortir a corre-cuita cap els cotxes. Bé, un cop tot va passar i vàrem comprovar el tamany de les pedres vam intentar agafar el son.

L’endemà al matí, cap a les 6 tothom dret. Recollida de les tendes, esmorzar i començar a caminar. El destí era el cim del Carlit de 2.921 metres, el pic més alt del Pirineu Oriental.

El camí de pujada és molt bonic; vas planejant tot passant per molts estanys envoltats de pins negres i prats fins arribar a la veritable pendent, a on trobes les inevitables tarteres i fins i tot alguna glacera que vàrem haver de travessar. També, cal dir-ho, hi ha una zona on cal grimpar per poder-la superar.

Un cop arribes a dalt, la vista és impressionant. A part de veure el altres cims veïns pots veure tot el munt d’estanys que hi ha a la zona. També, no pot ser d’altra manera, acabes fent les fotografies de record. Les fotografies de tot el grup de gent que vàrem proposar-nos una fita, un repte, i que al final el vam aconseguir merescudament.

El camí de baixada era bàsicament el mateix, però vàrem fer una variant on vam poder veure els altres llacs que a la pujada no havíem vist.

Després d’unes 5 hores efectives de marxa, d’haver caminat exactament 15 km. i de fer un desnivell d’ascens de 1.100m. tornàvem al lloc d’on havíem sortit al matí.

La llàstima eren les 3 hores de cotxe que ens quedaven per arribar a Begur perquè s’ha de reconéixer que tots estàvem cansats.

Cim del Carlit

ASCENSIÓ A TRES PICS DEL RIPOLLÈS

2008-06-16T22:33:00.017+02:00

El passat Diumenge 15/6/2008 des del Grup Excursionista els Perduts de Begur vàrem realitzar la sortida prevista del mes de Juny. En concret vam fer l’ascenció a 3 cims prou coneguts del Ripollès: Bastiments, Freser i de l'Infern.

Tots 3 cims estan vorejant els 2.900 metres i en el límit amb la Catalunya Nord.

El temps era tapat però no plovia.

Va ser una sortida en la que vàrem participar 19 persones. Com de costum vam sortir des de Begur i altres indrets en cotxes particulars. Vàrem arribar quasi bé fins dalt de tot de les pistes d’esquí de Vallter 2000. D’allà vam agafar el camí que puja fins el Coll de la Marrana, passant per davant del refugi que el Centre Excursionista de Catalunya té en aquest indret. Una vegada arribat al Coll de la Marrana, que és la divisòria d’aigües de la Vall de Núria amb la Vall de Camprodon, vàrem dirigir-nos al cim de Bastiments (2.811 m.). Després de passar per les corresponents pendents d’alta muntanya i les encara presents clapes de neu, vam arribar al cim, on vàrem poder comtemplar les magnífiques vistes des d’aquestes impressionants alçades.

Tot carenant la muntanya, vàrem arribar el peu del Freser (2.835 m.) amb la seva imponent tartera de pedres soltes. A dalt de tot, sense cap mena de protecció contra el fort vent existent, petitíssima parada per poder contemplar la vista i immediat descens per la carena fins arribar al peu del Pic de L’Infern (2.869 m.)

La grimpada que s’havia de fer per la roca pissarrosa d’aquest Pic de l’Infern ens va fer pensar que en cas de pluja, la baixada seria perillosa. A dalt del Pic de l’Infern, parada, recuperació de forces, fotografies de rigor i baixada cap el naixement del riu Freser on havíem d’enllaçar amb el GR11, que ens portaria de nou al Coll de la Marrana, al refugi i als cotxes.

En total vàrem caminar uns 12 km. de fortes pendents (cal pensar que és alta muntanya), amb un temps efectiu de 4 hores i amb un sentiment de satisfacció important, doncs tot i ser un grup relativament nombrós per fer alta muntanya no hi va haver cap problema i tot va sortir com s’havia previst.

Fotos de la sortida.

CAMINO DE SANTIAGO

2008-05-13T12:13:00.012+02:00

El passat mes de Maig des del Grup Excursionista Els Perduts de Begur es dugué a terme la sortida que teníem prevista: El Camino de Santiago (4-12 maig 2008).

El diumenge 4 de maig vuit de nosaltres vàrem sortir per començar a fer-lo des de Villafranca del Bierzo. Dos components més varen sortir el dimecres 7 de maig per afegir-se amb nosaltres a partir de la població de Sarria.

Per uns va ser una caminada d’uns 180 km. i per altres d’uns 120km. La duresa del camí no està en les grans pendents del relleu de Galícia, donat que l’orografia gallega és molt suau, tot i que sempre hi pot haver alguna pendent important. La duresa radica en què dia rera dia has de caminar molts quilòmetres portant la motxilla amb els teus estris i roba a sobre. Nosaltres ens varem proposar caminar entre 20 i 35 km. diaris i al final tota la musculatura ho nota.

Tothom pot programar aquest camí de la manera que vulgui. Així hi ha gent com nosaltres que vàrem fer els últims trams. D’altres fan tot el camí espanyol, des de Roncesvalles, però n’hi ha d’altres que venen de molts punts d’Europa.

Un altre punt a favor d’aquest camí de peregrinatge és que no cal fer-lo amb un temps determinat. El pots anar fent en diverses vegades. Així per exemple pots començar aquest any en el teu periode de vacances i anar-lo continuant en anys successius.

El camí transcorre per tot de camins que passen per poblets molt i molt petits. Poblets que estan acostumats a veure gent com nosaltres que fan aquest camí.

En tot moment el tracte de la gent d’aquestes contrades cap els caminats o ciclistes és molt i molt correcte: t’ajuden, t’assessoren, …

El premi final per a tots el que fan aquest camí està en arribar a Santiago de Compostela. Els motius per a la realització d’aquest viatge són molts diversos: religiosos, promeses, desafiaments personals, … , però la cara de tots els que hi arriben és la mateixa, és de …. FELICITAT.

Les Fotos.

SORTIDA GR92 A BEGUR

2008-04-28T23:02:00.007+02:00

El passat dia 27/5/2008 més d’una trentana de persones vàrem sortir des de La Font de Baix per tal de fer la descoberta de la nova variant del GR92 al seu pas per la nostra població. Entre aquesta gent hi havia representants de l’Ajuntament de Begur i del Consell Comarcal del Baix Empordà.

Fins ara, aquest GR, entrava pel que podíem anomenar el camí de la depuradora, seguia per la pujada del cementiri i marxava de Begur per la carretera que porta a Palafrugell passant per Esclanyà. En definitiva era un recorregut “magre”, no deixava veure a les persones que el seguien la bellesa i encant del nostre poble.

Ara, amb la nova modificació s’ha pretés que la gent que ens visiti pugui gaudir i tenir una idea molt més bona de com és Begur.

Passaven pocs minuts de les 8 del matí quan aquesta trentena llarga de persones ens vàrem posar en moviment. Vàrem atravessar el centre del poble fins anar a buscar el camí vell de Sa Tuna.

A sobre de S’Eixugador ens vàrem aturar per esmorzar. Havíem d’agafar forces per començar la primera de les pujades que sabíem que ens trobaríem. Enveja vàrem patir al veure dins de la cala de sa Tuna un veler, a coberta del qual els seus tripulants començaven igualment a esmorzar.

En acabat d’esmorzar vàrem deixar el camí de ronda per enfilar-nos fins a Sant Josep. Quina vista!! Llàstima de la boira que es divisava sobre la plana de l’Empordà.

Seguidament el camí ens havia de portar fins el Rec de l’Aigua. Abans, però, vàrem poder veure que algun agosarat es va atrevir a plantar una taula i dos bancs sobre un penya-segat. Tots ens varem poder imaginar la mena de repàs que s’aconseguia en aquell indret, si més no … espectacular.

Des del Rec de l’Aigua haviem d’anar a buscar el camí que porta cap als “italians” tot passant molt a prop del Semàfor. És a partir dels “italians” quan comencem a canviar de perspectiva i comencem a veure tota la vall de Fornells i Aiguablava. La baixada de Ses Costes és tal com indica el seu nom: costeruda, té un pendent molt pronunciat que el fa dificultós.

A partir de la platja Fonda el GR continua aproximadament seguint el camí de ronda de tota la vida, passant per indrets tant característics com la Font i la Platja de N’Estasia, el port de Fornells, port de Ses Orats, platja d’en Malaret, Port d’Esclanyà i platja d’Aiguablava.

A la platja d’Aiguablava petit repòs per agafar forces de cara a l’últim esforç important, la pujada fins a Ses Falugues. No vàrem anar fins a les coves prehistòriques que hi ha a una de les cares de la muntanya, però si que vàrem explicar on es trobaven per si algú hi volia anar un altre moment.

En aquest punt vàrem deixar el nou GR92 per anar a buscar el mas d’en Llor amb la seva magnífica alzina des d’on vàrem agafar l’antic GR que ens va portar fins a Begur.

Varen ser uns 16 km. i unes 5 hores entre caminar, esmorzar, contemplar i xerrar. Tot plegat va servir perquè entre tots poguessim aportar el nostre punt de vista per tal d’aconseguir millorar aquest nou recorregut del GR92.

FOTOS DE LA SORTIDA.

GR-92 Begur

SORTIDA AL PUIGSACALM DIUMENGE 16 MARÇ

2008-03-17T15:50:00.017+01:00

El passat Diumenge dia 16/3/2008 (Diada de Rams) el Grup Excursionista Els Peduts de Begur vam pujar al Puigsacalm (1.515m.).

Degut a la Festivitat de Rams, Setmana Santa i compromisos de la gent del grup erem només un total de 6 persones.

Desde la Font de Baix vàrem sortir en vehicles particulars fins al Pla d’en Xurri (St. Privat d’en Bas) a la Garrotxa.

Allí es van quedar els cotxes i els 6 participants vam sortir en direcció al Salt de Sallent. Llàstima que estem en un any de sequera, perquè l’alçada d’aquesta cascada és molt important, i en condicions normals pot ser un salt d’aigua molt espectacular.

En acabat del salt vam posar-nos en direcció al refugi de Sta. Magdalena, antiga ermita convertida avui en refugi de muntanya.

Van enfilar cap a Puigsacalm pel camí dels Burros. És un camí més llarg que el camí normal i de seguida vàrem entendre perquè li deien dels burros: no és cap qüestió de zoologia sinó d’intel.lecte.

Des del cim s’observa una vista esplèndida, espectacular. Tant pots veure una àmplia zona de la Garrotxa i Osona fins a la magestuositat dels Pirineus i Pre-Pirineus. Si no fós per la frescor que feia allà dalt hagués estat el lloc idoni per poder dinar.

Un cop allà dalt vàren anar fins el cim veí: dels Llops. Igual que a l’anterior també té una vista excepcional.

Un cop vam dinar vam baixar cap els cotxes per la via més ràpida. Tot i fer-ne via encara vàrem poder apreciar l’ermita de les Olletes, que es va fer aprofitant una cavitat de la muntanya.

Tot el camí el vàrem passar majoritàriament entre fagedes, encara que també cal destacar els boixos de dimensions arbòries que ens anàvem trobant.

També cal esmentar que a les roques sedimentàries que estavem trepitjant (dèiem que era gres amb una mica de conglomerat) hi vàrem veure alguns fòssils.

A l’arribar al cotxe havíem caminat efectivament unes 4 hores i ¾. Estàvem relativament cansats però contents pel paisatge admirat.

A continuació unes quantes fotos de la sortida. Bona cuina i fins a la propera...

De Puigsacalm 16 Març 2008

SORTIDA A MONTSERRAT (24/2/2008)

2008-02-28T16:52:00.002+01:00

Amb aquesta sortida el que preteníem era poder pujar al monestir de Montserrat tot seguint un camí diferent dels habitualment utilitzats: tren cremallera, cotxe o funicular aeri.

De bon matí vàrem marxar 21 persones de Begur amb cotxes particular fins a Monistrol de Montserrat. Des d’aquí varem agafar un sender prèviament marcat on després de passar per: Drecera dels Tres Quarts, Camí de les Canals, Coll de les Baranes i el Camí de la Santa Cova arribavem al Monestir.

Tot i passar per una pujada d’una dificultat mitja, uns 550m. de desnivell, vàrem poder gaudir d’unes magnífiques vistes de Montserrat tant pel que fa a la serralada com al Santuari. També vàrem gaudir d’un temps lliure, que a part de servir per poder dinar ens va servir per poder visitar el que més ens podia agradar del Monestir: Basílica , la Santa Cova, Moreneta, Sant Joan, ...

SORTIDA AMB RAQUETES

2008-02-01T19:13:00.001+01:00

El 26/1/2008 15 persones del grup vàrem anar cap a Bagà per fer la sortida que teníem prevista fer amb raquetes de neu.

A les 9 h. de matí estavem davant del centre d'informació del Parc Natural del Cadí - Moixeró. Esperàvem l'arribada del guia que havia d'acompanyar un grup d'unes 25 persones, entre les quals hi estàvem incloses nosaltres.

Quan va arribar el guia ja ens va informar que no hi havia neu. Només hi havien petites clapes. En aquestes condicions era perillós calçar-se raquetes. Per aquest motiu es va decidir fer una altra ruta de la prevista i poder fer la sortida naturalista que que va organitzar el parc natural.

El guia ens va anar explicant amb tota classe de detalls tot els indicis que la natura ens deixava veure. Així van poder veure i parlar de: diferents classes de plantes (roser, ginebró,...), d'arbres (pi negre, pi roig, ...), de mamífers (llebres, conills, isards, senglars ...) i d'aus (voltors, aguiles, trencapinyes, mallarengues, ...).

Quan vàrem acabar de dinar a un restaurant del poble vàrem fer la ruta de tornada amb cotxe fins arribar altra cop a Begur.

Va ser una sortida diferent de la que estem tots plegats acostumats però no per això va deixar de ser molt interessant.

SORTIDA A PUIG D'ARQUES

2007-11-02T20:46:00.004+01:00

El passat mes d'Octubre vàrem realitzar la sortida al Puig d'Arques. Va ser una sortida de tot el dia. Vàrem poder comprovar que el cim de Puig d'Arques no és el cim més alt del Baix Empordà, sinó que aquest privilegi el té el cim ....